Cada punt és un estudi; les línies, la mitjana dels últims 90 dies.

Totes les enquestes des de les primeres eleccions. Cada línia és la mitjana d'una legislatura; els quadrats, el resultat de cada elecció; la franja de dalt, qui governava.

Enquestes recollides dels articles «Opinion polling» de Wikipedia, amb els mateixos criteris que la mitjana actual: hi entren totes les que donen percentatges, també els panells en línia i les encarregades per un partit; les reestimacions d'altres instituts amb dades del CIS no hi compten, perquè el CIS ja hi és. La línia de cada legislatura és una mitjana ponderada per proximitat (un nucli gaussià d'entre sis setmanes i tres mesos, segons quantes enquestes hi ha) en què cada institut compta com a molt com una enquesta a cada data; no travessa mai unes eleccions. Les legislatures amb menys de vuit enquestes només en mostren els punts, i una línia discontínua uneix els resultats. Les enquestes dels anys vuitanta i noranta eren poques i amb mostres petites. Els resultats són el percentatge de vot de cada candidatura.

Els punts mostren les estimacions publicades. Per a cada data, la mitjana fa servir l'últim estudi de cada institut dins dels 90 dies anteriors, amb el mateix pes per a cadascun, i la línia la suavitza per mostrar la tendència (l'últim punt és exactament la mitjana d'avui). Al costat de cada nom, el canvi en punts respecte de les eleccions. En destacar un partit, la franja ombrejada va de l'institut que li dona menys al que li dona més. Les dades absents no compten com a zero. Quan no hi ha cap enquesta dins de la finestra, una línia de punts manté l'últim valor fins que n'arriba una de nova. La línia resumeix les dades disponibles; no és una predicció.